He tornat a pensar en la mort cada nit. Com quan era petita. En el moment crucial de tancar els ulls i tenir dos opcions: dormir o pensar en la mort.

Riu

Si us plau riu-te'n de mi. Riu-te'n del que em fa plorar i d'allò en què no puc deixar de pensar. Riute'n de les meves pors fins a reduir-les a punts suspensius...
Riu-te'n de jo, fins a plorar de riure.

buidar-me

potser el que necessito és despullar-me. Arrancar-me la pell a tires. Buidar-me. Treure tot el que tinc dins, budells, intestins, nervis, venes, sucs gàstrics, inclús la sang... Buidar-me.
Tot això només per conèixer-me millor. per saber què i qui sóc, per saber què i qui vull ser.

la teva part del llit

em desperto a mitja nit dormint a la meva mart del llit. l'única diferència és que la teva és buida.

megàfon

Per tots els racons de la ciutat s'escoltava una veu robòtica que recordava continuament a través dels seus megàfons:

Està totalment prohibit prohibir.
Està totalment prohibit prohibir.
Està totalment prohibit prohibir.
Està totalment prohibit prohibir.
Està totalment prohibit prohibir.
Està totalment prohibit prohibir.
Està totalment prohibit prohibir.
Està totalment prohibit prohibir.
Està totalment prohibit prohibir.
Està totalment prohibit prohibir.

som art

Hi ha instants en què la única cosa important és l'harmonia d'una guitarra. El fet de raspar correctament la pua amb les seves cordes, i d'apretar suaument els dits contra la fusta. Llavors el so que apareix és teu, i només teu, perquè les teves mans són les úniques posseïdores del so que en aquest instant està trencant el silenci de l'habitació. És en aquest precís moment, quan ho descobreixes. Descobreixes que no cal ser Eduard Munch per crear, dedueixes que cada segon, cada moment, cada pas de la teva vida, pot convertir-se en art.



"el arte es un arma cargada de futuro"

blà.

vull tornar a sentir la sensació de ser l'única persona i poder tornar a cridar sweet home alabama perseguint un camí memoritzat pels peus que caminen sols.

t'estimo

M'he tornat a enamorar de tu quan mirava les cases des de la finestra del tren.

desperta'm

Desperta'm quan torni a ploure aigua, i aquesta pluja àcida deixi d'enverinar la sang humana. Desperta'm quan el foc deixi de cremar els boscos de pins i de construir-hi en el seu lloc fàbriques d'odi. Fes-ho quan per fi se sentin els crits de venjança d'una humanitat contra la seva mateixa naturalesa d'home.

destruir

Ens pensem que som la raó de l'existència, i som una merda. Una autèntica merda.
A vegades penso que tens raó, Marc, potser la solució és destruir la humanitat.

So(l)(p)a

Una sopa sola no és una sopa. És com si plou i no notes com cauen les gotes a la caputxa de la sudadera verda. Si no les sents, no és pluja. Si menges una sopa a soles, perd la seva escalfor, ja no t'escalfa. Et refreda, et refredes. Mires al buit mentre fiques la cullera dins la teva boca. I la teva llengua busca el sabor, la textura, però no el troba. Perquè no ho és.
No és una PUTA sopa.