Una sopa sola no és una sopa. És com si plou i no notes com cauen les gotes a la caputxa de la sudadera verda. Si no les sents, no és pluja. Si menges una sopa a soles, perd la seva escalfor, ja no t'escalfa. Et refreda, et refredes. Mires al buit mentre fiques la cullera dins la teva boca. I la teva llengua busca el sabor, la textura, però no el troba. Perquè no ho és.
No és una PUTA sopa.
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada